Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

dētrectō or dē-trāctō

  • 1 dētrectō or dē-trāctō

        dētrectō or dē-trāctō avī, ātus, āre,    to decline, refuse, reject, shirk: militiam, Cs.: pericula, Ta.: certamen, L.: iuga, V.: vincla pedum, Tb.: alcuius iussa, Ta.: num consulto detrectarent, L. —Fig., to lower in estimation, depreciate, disparage: bonos, S.: virtutes, L.: bene facta maligne, O.

    Latin-English dictionary > dētrectō or dē-trāctō

  • 2 detrecto

    dētrecto, āvi, ātum, āre [de + tracto] - tr. -    - forme detracto souvent d. les mss. [st1]1 [-] écarter, rejeter, repousser, refuser.    - detractare militiam, Caes. BG. 7, 14, 9: se dérober au service militaire.    - detractare pugnam, detractare certamen, Liv. 3, 60 ; 37, 39: refuser le combat.    - instruitur acies, nec Veiens hostis Etruscaeque legiones detractant, Liv. 2, 46, 1: l'armée est rangée en bataille, et les Véiens et les légions Etrusques ne refusent pas [le combat].    - tutelam administrare detrectans, Paul. Dig. 37, 14, 19: refusant d'exercer la tutelle. [st1]2 [-] abaisser qqn ou qqch, ravaler, déprécier.    - advorsae res etiam bonos detrectant, Sall. J. 53, 8: l'insuccès déprécie même les braves.    - alicujus gloriam detrectare, Tac. D. 12: rabaisser la gloire de qqn.    - abst detrectare, Ov. Tr. 2, 337: médire.
    * * *
    dētrecto, āvi, ātum, āre [de + tracto] - tr. -    - forme detracto souvent d. les mss. [st1]1 [-] écarter, rejeter, repousser, refuser.    - detractare militiam, Caes. BG. 7, 14, 9: se dérober au service militaire.    - detractare pugnam, detractare certamen, Liv. 3, 60 ; 37, 39: refuser le combat.    - instruitur acies, nec Veiens hostis Etruscaeque legiones detractant, Liv. 2, 46, 1: l'armée est rangée en bataille, et les Véiens et les légions Etrusques ne refusent pas [le combat].    - tutelam administrare detrectans, Paul. Dig. 37, 14, 19: refusant d'exercer la tutelle. [st1]2 [-] abaisser qqn ou qqch, ravaler, déprécier.    - advorsae res etiam bonos detrectant, Sall. J. 53, 8: l'insuccès déprécie même les braves.    - alicujus gloriam detrectare, Tac. D. 12: rabaisser la gloire de qqn.    - abst detrectare, Ov. Tr. 2, 337: médire.
    * * *
        Detrecto, detrectas, detrectare, Frequentatiuum: vt Detrectare militiam. Caesar. Reculer ou refuser d'aller à la guerre, ou de faire autre chose.
    \
        Imperium detrectare. Liu. Refuser obeissance, ou d'obeir.
    \
        Onus. Claud. Refuser la charge.
    \
        Principem. Sueton. Refuser aucun à seigneur, Ne le point vouloir recevoir pour prince et seigneur.
    \
        Taurus detrectat aratrum. Ouid. Refuse la charrue, Ne veult tirer à la charue, Il tire le cul arriere, Il ne veult joindre.
    \
        Aduersae res etiam bonos detrectant. Sallust. Les descrient et abbaissent leur reputation.
    \
        Caeca inuidia est, nec quicquam aliud scit, quam detrectare virtutes. Liu. Envie l'aveuglee ne scait autre chose faire sinon detracter et mesdire des vertus.
    \
        Ingenium magni liuor detrectat Homeri. Ouid. Envie detracte et mesdit de l'ingeniosité du grand Homere.

    Dictionarium latinogallicum > detrecto

  • 3 detrecto

    dē-trecto, āvī, ātum, āre [ tracto ]
    1) отклонять, отказываться, отвергать (militiam Cs; pugnam L; jussa alicujus T)
    2) унижать, уменьшать, умалять (laudes alicujus O; aliquem Sl etc.)

    Латинско-русский словарь > detrecto

  • 4 detrecto

    dē-trecto (dē-tracto, was auch gute Hdschrn. haben), āvī, ātum, āre, eig. etwas »wegzubringen suchen«, I) von sich = etwas von der Hand weisen, ablehnen, von etw. sich lossagen, verweigern, nicht gelten lassen, militiam, Caes.: pugnam, certamen, Liv.: officia sua, Quint.: foederis pactum, Flor.: iudicandi munus, Suet.: imperata, Suet.: alcis iussa, den Gehorsam verweigern, Tac.: principem, Tac.: vim eius equos regentis (seine Kunstfertigkeit im Rosselenken), Tac.: vincla pedum, Tibull.: m. folg. Infin., ICt. u. Spät.: absol., Liv. u.a. – II) jmds. Vorzüge schmälern, verkleinern, herabsetzen, in Schatten stellen, virtutes, Liv.: bene facta, Ov.: bonos, Sall.: m. Dat., Pompeio, Flor. 4, 2, 9 H. (al. Pompeium): absol., Ov. trist. 2, 337.

    lateinisch-deutsches > detrecto

  • 5 detrecto

    dē-trecto (dē-tracto, was auch gute Hdschrn. haben), āvī, ātum, āre, eig. etwas »wegzubringen suchen«, I) von sich = etwas von der Hand weisen, ablehnen, von etw. sich lossagen, verweigern, nicht gelten lassen, militiam, Caes.: pugnam, certamen, Liv.: officia sua, Quint.: foederis pactum, Flor.: iudicandi munus, Suet.: imperata, Suet.: alcis iussa, den Gehorsam verweigern, Tac.: principem, Tac.: vim eius equos regentis (seine Kunstfertigkeit im Rosselenken), Tac.: vincla pedum, Tibull.: m. folg. Infin., ICt. u. Spät.: absol., Liv. u.a. – II) jmds. Vorzüge schmälern, verkleinern, herabsetzen, in Schatten stellen, virtutes, Liv.: bene facta, Ov.: bonos, Sall.: m. Dat., Pompeio, Flor. 4, 2, 9 H. (al. Pompeium): absol., Ov. trist. 2, 337.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detrecto

  • 6 detrecto

    dē-trecto (in the best MSS. also dē-tracto), ăvi, ātum, 1, v. a.
    I.
    Orig., to decline, refuse, reject any thing; and hence, to decline, refuse to do any thing (not in Cic.—for syn. cf.: nego, infitias eo, infitior, diffiteor, denego, recuso, abnuo, renuo, defugio).
    (α).
    With acc.: militiam, * Caes. B. G. 7, 14, 9; Liv. 2, 43; Front. Strat. 4, 1, 25; 43; Flor. 1, 22, 2; Ov. M. 13, 36 al.; cf.

    pugnam,

    Liv. 3, 60; 4, 18:

    proelium,

    Just. 13, 5, 8; Front. Strat. 1, 11, 1:

    certamen,

    Liv. 37, 39; Tac. H. 4, 67; Curt. 3, 8:

    officia sua,

    Quint. 2, 1, 5:

    judicandi munus,

    Suet. Aug. 32 et saep.:

    imperata,

    Suet. Caes. 54: [p. 564] dominationem, id. ib. 80; cf.

    principem,

    id. Tib. 25:

    patris jussa,

    Tac. A. 3, 17:

    vincla pedum,

    Tib. 1, 6, 38; cf.

    juga,

    Verg. G. 3, 57:

    aratrum,

    Ov. Pont. 3, 7, 15.—
    (β).
    With inf. (late Lat.):

    tutelam administrare,

    Dig. 37, 14, 19:

    dicere,

    Arn. 6, p. 201.—
    (γ).
    Absol., Liv. 2, 45 fin.; 3, 38, 12; Suet. Ner. 47.—
    II.
    To pull down with violence; hence, trop. (cf. detraho, no. II. B.), to lower in estimation, to depreciate, detract from:

    advorsae res etiam bonos detractant,

    Sall. J. 53 fin.:

    poëtas,

    Tac. Or. 11:

    antiquos oratores,

    id. ib. 26:

    Pompeium,

    Flor. 4, 2, 9 al.:

    virtutes,

    Liv. 38, 49:

    Ciceronis, Vergilii gloriam,

    Tac. Or. 12:

    ingenium Homeri,

    Ov. R. Am. 365:

    laudes,

    id. M. 5, 246:

    maligne benefacta,

    id. ib. 13, 271.—With dat.: sibi primo, mox omnibus detrectaturus, Suet. Vit. Pers. fin. —With de:

    de vobis tamquam de malefactoribus,

    Vulg. 1 Pet. 2, 12.— Absol., Ov. Tr. 2, 337.

    Lewis & Short latin dictionary > detrecto

  • 7 detracto

    dē-tracto, s. detrecto.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detracto

  • 8 obtrecto

    ob-trecto, āvi, ātum, 1, v. n. and a. [tracto], to detract from through envy; to disparage, underrate, decry; to be opposed to; to thwart; to injure a person or thing (class.; syn. detrecto; cf.: aemulo, invideo); constr. with dat. or acc.
    (α).
    With dat.:

    obtrectare alicui,

    Cic. Tusc. 4, 26, 56; cf. id. ib. 4, 20, 46:

    bonis,

    id. Phil. 10, 3, 6:

    gloriae alicujus,

    Liv. 36, 34; Suet. Ner. 18:

    laudibus ducis,

    Liv. 8, 36:

    legi, atque causae,

    Cic. Imp. Pomp. 8, 21.—
    (β).
    With acc. (so perh. not ante-Aug.):

    sin livor obtrectare curam voluerit,

    to detract from, carp at, Phaedr. 2 epil. 10:

    laudes alicujus,

    Liv. 45, 37:

    urbanas excubias,

    Tac. A. 1, 17: se invicem, id. Or. 25.—
    (γ).
    With inter se, to be rivals:

    obtrectārunt inter se,

    Nep. Arist. 1. —
    (δ).
    Absol.:

    obtrectantis est angi alieno bono,

    Cic. Tusc. 4, 26, 56:

    obtrectandi causā,

    id. Ac. 2, 24, 76:

    ne aut obstare aut obtrectare praesens videretur,

    Suet. Tib. 10.

    Lewis & Short latin dictionary > obtrecto

  • 9 retracto

    rē̆-tracto (in many MSS. also written rē̆trecto), āvi, ātum, 1, v. a. [id.].
    I.
    To take hold of or handle again; to take in hand again, undertake anew, etc. (class.; esp. in the trop. sense).
    A.
    Lit. (mostly poet.):

    arma,

    Liv. 2, 30:

    ferrum,

    Verg. A. 7, 694; 10, 396:

    gladios, Petr. poët. 89, 61: vulnera,

    to feel again, Ov. Tr. 3, 11, 19; 4, 4, 41; cf.:

    manu sua vota (i. e. the image),

    id. M. 10, 288:

    pedamenta,

    to go over again, retouch, Col. 4, 26, 1:

    agrum,

    to look over again, examine again, id. 1, 4, 1:

    dextras in bella,

    Sil. 10, 257:

    noctem,

    id. 3, 216. — Poet.:

    Venerem,

    Lucr. 4, 1200.—
    B.
    Trop., of mental action, to reconsider, examine again, revise, etc. (syn. recognosco):

    qui omnia, quae ad cultum deorum pertinerent, diligenter retractarent et tamquam relegerent, sunt dicti religiosi,

    Cic. N. D. 2, 28, 72; cf.:

    fata domus (with relegere),

    Ov. M. 4, 569: locus orationis a me retractandus, Cic. Mur. 26, 54:

    augemus dolorem retractando,

    id. Att. 8, 9, 3:

    desueta verba,

    Ov. Tr. 5, 7, 63:

    secum deae memorata,

    id. M. 7, 714:

    vota,

    id. ib. 10, 370:

    gaudium,

    Plin. Ep. 7, 24, 8:

    leges retractavit,

    revised, Suet. Aug. 34:

    leges (librum), sed retractatum,

    Plin. Ep. 8, 21, 6:

    carmina diligentius,

    Suet. Gram. 2:

    Ceae munera neniae,

    Hor. C. 2, 1, 38.— Impers. pass.:

    posterā die retractatur,

    the negotiation is renewed, Tac. G. 22 fin.
    II. (α).
    Absol.:

    veniet tempus et quidem celeriter et sive retractabis sive properabis,

    Cic. Tusc. 1, 31, 76:

    Appius nunc vocari Icilium, nunc retractantem arripi jubet,

    Liv. 3, 49 Drak.; 3, 52; 37, 18; Sall. H. Fragm. 1, 19; Col. 2, 2, 26:

    aut quid jam, Turne, retractas,

    Verg. A. 12, 889.—
    (β).
    With acc., to withdraw, retract any thing:

    nihil est quod dicta retractent Ignavi Aeneadae,

    Verg. A. 12, 11: largitiones factas ante aliquantum tempus retractari non oportet, Traj. ap. Plin. Ep. 10, 111 (112).— Transf., to detract from, disparage, = detrecto:

    retractandi levandique ejus operis gratiā,

    Gell. 14, 3, 4. — Hence, rē̆tractātus, a, um, P. a. (acc. to I. B.), revised, corrected: retractatius suntagma, Cic. Att. 16, 3, 1.

    Lewis & Short latin dictionary > retracto

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»