-
1 dētrectō or dē-trāctō
dētrectō or dē-trāctō avī, ātus, āre, to decline, refuse, reject, shirk: militiam, Cs.: pericula, Ta.: certamen, L.: iuga, V.: vincla pedum, Tb.: alcuius iussa, Ta.: num consulto detrectarent, L. —Fig., to lower in estimation, depreciate, disparage: bonos, S.: virtutes, L.: bene facta maligne, O. -
2 detrecto
dētrecto, āvi, ātum, āre [de + tracto] - tr. - - forme detracto souvent d. les mss. [st1]1 [-] écarter, rejeter, repousser, refuser. - detractare militiam, Caes. BG. 7, 14, 9: se dérober au service militaire. - detractare pugnam, detractare certamen, Liv. 3, 60 ; 37, 39: refuser le combat. - instruitur acies, nec Veiens hostis Etruscaeque legiones detractant, Liv. 2, 46, 1: l'armée est rangée en bataille, et les Véiens et les légions Etrusques ne refusent pas [le combat]. - tutelam administrare detrectans, Paul. Dig. 37, 14, 19: refusant d'exercer la tutelle. [st1]2 [-] abaisser qqn ou qqch, ravaler, déprécier. - advorsae res etiam bonos detrectant, Sall. J. 53, 8: l'insuccès déprécie même les braves. - alicujus gloriam detrectare, Tac. D. 12: rabaisser la gloire de qqn. - abst detrectare, Ov. Tr. 2, 337: médire.* * *dētrecto, āvi, ātum, āre [de + tracto] - tr. - - forme detracto souvent d. les mss. [st1]1 [-] écarter, rejeter, repousser, refuser. - detractare militiam, Caes. BG. 7, 14, 9: se dérober au service militaire. - detractare pugnam, detractare certamen, Liv. 3, 60 ; 37, 39: refuser le combat. - instruitur acies, nec Veiens hostis Etruscaeque legiones detractant, Liv. 2, 46, 1: l'armée est rangée en bataille, et les Véiens et les légions Etrusques ne refusent pas [le combat]. - tutelam administrare detrectans, Paul. Dig. 37, 14, 19: refusant d'exercer la tutelle. [st1]2 [-] abaisser qqn ou qqch, ravaler, déprécier. - advorsae res etiam bonos detrectant, Sall. J. 53, 8: l'insuccès déprécie même les braves. - alicujus gloriam detrectare, Tac. D. 12: rabaisser la gloire de qqn. - abst detrectare, Ov. Tr. 2, 337: médire.* * *Detrecto, detrectas, detrectare, Frequentatiuum: vt Detrectare militiam. Caesar. Reculer ou refuser d'aller à la guerre, ou de faire autre chose.\Imperium detrectare. Liu. Refuser obeissance, ou d'obeir.\Onus. Claud. Refuser la charge.\Principem. Sueton. Refuser aucun à seigneur, Ne le point vouloir recevoir pour prince et seigneur.\Taurus detrectat aratrum. Ouid. Refuse la charrue, Ne veult tirer à la charue, Il tire le cul arriere, Il ne veult joindre.\Aduersae res etiam bonos detrectant. Sallust. Les descrient et abbaissent leur reputation.\Caeca inuidia est, nec quicquam aliud scit, quam detrectare virtutes. Liu. Envie l'aveuglee ne scait autre chose faire sinon detracter et mesdire des vertus.\Ingenium magni liuor detrectat Homeri. Ouid. Envie detracte et mesdit de l'ingeniosité du grand Homere. -
3 detrecto
dē-trecto, āvī, ātum, āre [ tracto ]1) отклонять, отказываться, отвергать (militiam Cs; pugnam L; jussa alicujus T)2) унижать, уменьшать, умалять (laudes alicujus O; aliquem Sl etc.) -
4 detrecto
dē-trecto (dē-tracto, was auch gute Hdschrn. haben), āvī, ātum, āre, eig. etwas »wegzubringen suchen«, I) von sich = etwas von der Hand weisen, ablehnen, von etw. sich lossagen, verweigern, nicht gelten lassen, militiam, Caes.: pugnam, certamen, Liv.: officia sua, Quint.: foederis pactum, Flor.: iudicandi munus, Suet.: imperata, Suet.: alcis iussa, den Gehorsam verweigern, Tac.: principem, Tac.: vim eius equos regentis (seine Kunstfertigkeit im Rosselenken), Tac.: vincla pedum, Tibull.: m. folg. Infin., ICt. u. Spät.: absol., Liv. u.a. – II) jmds. Vorzüge schmälern, verkleinern, herabsetzen, in Schatten stellen, virtutes, Liv.: bene facta, Ov.: bonos, Sall.: m. Dat., Pompeio, Flor. 4, 2, 9 H. (al. Pompeium): absol., Ov. trist. 2, 337.
-
5 detrecto
dē-trecto (dē-tracto, was auch gute Hdschrn. haben), āvī, ātum, āre, eig. etwas »wegzubringen suchen«, I) von sich = etwas von der Hand weisen, ablehnen, von etw. sich lossagen, verweigern, nicht gelten lassen, militiam, Caes.: pugnam, certamen, Liv.: officia sua, Quint.: foederis pactum, Flor.: iudicandi munus, Suet.: imperata, Suet.: alcis iussa, den Gehorsam verweigern, Tac.: principem, Tac.: vim eius equos regentis (seine Kunstfertigkeit im Rosselenken), Tac.: vincla pedum, Tibull.: m. folg. Infin., ICt. u. Spät.: absol., Liv. u.a. – II) jmds. Vorzüge schmälern, verkleinern, herabsetzen, in Schatten stellen, virtutes, Liv.: bene facta, Ov.: bonos, Sall.: m. Dat., Pompeio, Flor. 4, 2, 9 H. (al. Pompeium): absol., Ov. trist. 2, 337.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detrecto
-
6 detrecto
I.Orig., to decline, refuse, reject any thing; and hence, to decline, refuse to do any thing (not in Cic.—for syn. cf.: nego, infitias eo, infitior, diffiteor, denego, recuso, abnuo, renuo, defugio).(α).With acc.: militiam, * Caes. B. G. 7, 14, 9; Liv. 2, 43; Front. Strat. 4, 1, 25; 43; Flor. 1, 22, 2; Ov. M. 13, 36 al.; cf.(β).pugnam,
Liv. 3, 60; 4, 18:proelium,
Just. 13, 5, 8; Front. Strat. 1, 11, 1:certamen,
Liv. 37, 39; Tac. H. 4, 67; Curt. 3, 8:officia sua,
Quint. 2, 1, 5:judicandi munus,
Suet. Aug. 32 et saep.:imperata,
Suet. Caes. 54: [p. 564] dominationem, id. ib. 80; cf.principem,
id. Tib. 25:patris jussa,
Tac. A. 3, 17:vincla pedum,
Tib. 1, 6, 38; cf.juga,
Verg. G. 3, 57:aratrum,
Ov. Pont. 3, 7, 15.—With inf. (late Lat.):(γ).tutelam administrare,
Dig. 37, 14, 19:dicere,
Arn. 6, p. 201.—Absol., Liv. 2, 45 fin.; 3, 38, 12; Suet. Ner. 47.—II.To pull down with violence; hence, trop. (cf. detraho, no. II. B.), to lower in estimation, to depreciate, detract from:advorsae res etiam bonos detractant,
Sall. J. 53 fin.:poëtas,
Tac. Or. 11:antiquos oratores,
id. ib. 26:Pompeium,
Flor. 4, 2, 9 al.:virtutes,
Liv. 38, 49:Ciceronis, Vergilii gloriam,
Tac. Or. 12:ingenium Homeri,
Ov. R. Am. 365:laudes,
id. M. 5, 246:maligne benefacta,
id. ib. 13, 271.—With dat.: sibi primo, mox omnibus detrectaturus, Suet. Vit. Pers. fin. —With de:de vobis tamquam de malefactoribus,
Vulg. 1 Pet. 2, 12.— Absol., Ov. Tr. 2, 337. -
7 detracto
dē-tracto, s. detrecto.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > detracto
-
8 obtrecto
ob-trecto, āvi, ātum, 1, v. n. and a. [tracto], to detract from through envy; to disparage, underrate, decry; to be opposed to; to thwart; to injure a person or thing (class.; syn. detrecto; cf.: aemulo, invideo); constr. with dat. or acc.(α).With dat.:(β).obtrectare alicui,
Cic. Tusc. 4, 26, 56; cf. id. ib. 4, 20, 46:bonis,
id. Phil. 10, 3, 6:gloriae alicujus,
Liv. 36, 34; Suet. Ner. 18:laudibus ducis,
Liv. 8, 36:legi, atque causae,
Cic. Imp. Pomp. 8, 21.—With acc. (so perh. not ante-Aug.):(γ). (δ).sin livor obtrectare curam voluerit,
to detract from, carp at, Phaedr. 2 epil. 10:laudes alicujus,
Liv. 45, 37:urbanas excubias,
Tac. A. 1, 17: se invicem, id. Or. 25.—Absol.:obtrectantis est angi alieno bono,
Cic. Tusc. 4, 26, 56:obtrectandi causā,
id. Ac. 2, 24, 76:ne aut obstare aut obtrectare praesens videretur,
Suet. Tib. 10. -
9 retracto
rē̆-tracto (in many MSS. also written rē̆trecto), āvi, ātum, 1, v. a. [id.].I.To take hold of or handle again; to take in hand again, undertake anew, etc. (class.; esp. in the trop. sense).A.Lit. (mostly poet.):B.arma,
Liv. 2, 30:ferrum,
Verg. A. 7, 694; 10, 396:gladios, Petr. poët. 89, 61: vulnera,
to feel again, Ov. Tr. 3, 11, 19; 4, 4, 41; cf.:manu sua vota (i. e. the image),
id. M. 10, 288:pedamenta,
to go over again, retouch, Col. 4, 26, 1:agrum,
to look over again, examine again, id. 1, 4, 1:dextras in bella,
Sil. 10, 257:noctem,
id. 3, 216. — Poet.:Venerem,
Lucr. 4, 1200.—Trop., of mental action, to reconsider, examine again, revise, etc. (syn. recognosco):II. (α).qui omnia, quae ad cultum deorum pertinerent, diligenter retractarent et tamquam relegerent, sunt dicti religiosi,
Cic. N. D. 2, 28, 72; cf.:fata domus (with relegere),
Ov. M. 4, 569: locus orationis a me retractandus, Cic. Mur. 26, 54:augemus dolorem retractando,
id. Att. 8, 9, 3:desueta verba,
Ov. Tr. 5, 7, 63:secum deae memorata,
id. M. 7, 714:vota,
id. ib. 10, 370:gaudium,
Plin. Ep. 7, 24, 8:leges retractavit,
revised, Suet. Aug. 34:leges (librum), sed retractatum,
Plin. Ep. 8, 21, 6:carmina diligentius,
Suet. Gram. 2:Ceae munera neniae,
Hor. C. 2, 1, 38.— Impers. pass.:posterā die retractatur,
the negotiation is renewed, Tac. G. 22 fin. —Absol.:(β).veniet tempus et quidem celeriter et sive retractabis sive properabis,
Cic. Tusc. 1, 31, 76:Appius nunc vocari Icilium, nunc retractantem arripi jubet,
Liv. 3, 49 Drak.; 3, 52; 37, 18; Sall. H. Fragm. 1, 19; Col. 2, 2, 26:aut quid jam, Turne, retractas,
Verg. A. 12, 889.—With acc., to withdraw, retract any thing:nihil est quod dicta retractent Ignavi Aeneadae,
Verg. A. 12, 11: largitiones factas ante aliquantum tempus retractari non oportet, Traj. ap. Plin. Ep. 10, 111 (112).— Transf., to detract from, disparage, = detrecto:retractandi levandique ejus operis gratiā,
Gell. 14, 3, 4. — Hence, rē̆tractātus, a, um, P. a. (acc. to I. B.), revised, corrected: retractatius suntagma, Cic. Att. 16, 3, 1.
Перевод: с латинского на все языки
со всех языков на латинский- Со всех языков на:
- Латинский
- С латинского на:
- Все языки
- Английский
- Немецкий
- Русский
- Французский